Utopia

Encara que cada vegada fem menys el gest de pensar cap al futur d'una manera optimista, a causa de la crisi, us convidem a llegir aquest article sobre la utopia de l'arquitectura i les seves conseqüències. Quantes imatges diferents del futur hem vist pel cinema? Quantes vegades ens hem plantejat si realment podrem veure? Per això avui volem esmentar la utopia des d'un punt

des d'un punt de vista el més arquitectònic possible.

Si mirem cap enrere, al llarg de la història sempre han existit intents per anticipar en el temps, mitjançant la creació d'imatges futuristes, fantàstiques o d'hiperrealisme. D'aquestes imatges podem obtenir aquests models ideals, plans, projectes o sistemes optimistes que són irrealitzables abans de la seva formulació, com ho són les utopies. L'arquitectura com a definició, parla sobre allò construït o edificat, mentre que la utopia es refereix al no existent.

En arquitectura, han estat diversos els que han deixat de banda l'art de construir, per expressar, investigar i recrear espais arquitectònics completament imaginaris mitjançant paper i llapis. D'aquesta manera hem pogut contemplar infinites visions alternatives.

Podríem destacar una multitud exemples d'arquitectura utòpica o imaginària, com "el Jardí de l'Edèn, Les set meravelles del món, la Torre de Babel o l'illa Utopia de Tomás Moro. Aquestes visions imaginàries van ser elaborades per pintors, escriptors, profetes ... però hi ha alguna cosa diferent si aquestes visons o perspectives idíl·liques se les imagina un arquitecte, l'afany del qual és veure-les materialitzades, i l'obra adquireix un sentit més racional.

Illa Utopía de Tomás Moro – Torre de Babel de Pieter Brueghel

Durant el segle XIX la utopia pren un altre significat a causa de la nova societat industrial. La revolució industrial implica uns canvis tècnics i tecnològics molt bruscos, que causen una gran revolució i repercuteixen en la visió d'un nou futur basat en la màquina i el moviment. Apareix així el futurisme, una interpretació diferent de les utopies, en contraposició de la ciutat real a la ideal, com és el cas del manifest futurista de Sant'Elia, en el qual descriu una ciutat de gratacels amb carrers a diferents nivells, un sistema de zones industrials, barris d'habitatge, generadors d'energia i un complex sistema de transport interconnectant mecànicament a tota la ciutat, com una exaltació del maquinisme.

Sant'Elia – Arquitectura i Utopia

La utopia en l'arquitectura ha seguit diferents camins, desde avantguardes a "metabolistes i megaestructures". Els metabolistes, pertanyien a un grup d'arquitectes japonesos que aplicaven aglomeracions cel·lulars mitjançant l'acoblament d'unitats modulars, com la torre càpsula o "unabara".

Metabolistes Japonesos – Arquitectura i Utopia

Aquests van ser influenciats pel grup Archigram, el concepte era el de megaestructura. Els seus projectes més famosos van ser el “Walking Cities” de Ron Herron, el “Plug-in-City” i l' “Instant City”de Peter Cook., cap d'ells construïts. L'únic exemple d'aquest tipus d'arquitectura que va arribar a construir és el centre Pompidou de Renzo Piano i Richard Rogers.

Wlaking City d'Archrigram – Arquitectura i Utopia

Instant City d'Archigram – Arquitectura i Utopia

Centre Pompidou de Renzo Piano – Arquitectura i Utopia

Totes aquestes idees utòpiques disten molt de la realitat, però per a nosaltres la utopia és completament necessària per seguir somiant amb un món millor, buscant solucions per al nostre futur.

Us deixem aquí la pel·lícula Metròpolis de Fritz Lang de l'any 1927, perquè la vegeu tranquil·lament.