Arquitectura i crisi

"Els elements actuals de l'arquitectura ja no responen a les nostres necessitats". Comencem aquest article d'arquitectura i crisi citant Le Corbusier. Aquest augurava un canvi en el pensament arquitectònic dels anys 20 i, juntament amb els altres articles que configuraven Cap a una Nova Arquitectura, van ser una de les obres que més van influir en el desenvolupament de l'arquitectura moderna. Es va renovar l'arquitectura i es van eliminar els ornaments i les composicions clàssiques simplificant les formes. Aquesta transformació va ser necessària a causa del canvi de la societat.

Actualment ens trobem en una situació semblant, les necessitats arquitectòniques actuals no coincideixen amb les necessitats humanes. Situació sorprenent, ja que les necessitats humanes condicionen l'arquitectura.

Així mateix ens trobem en un període de crisi que, com qualsevol altra, representa un canvi subjecte a una evolució i una oportunitat per replantejar-nos la manera de fer les coses i deslligar de l'arquitectura contemporània per permetre'ns recuperar les necessitats originals de l'arquitectura.

Aquesta ha existit des de l'inici dels temps. Quan els nostres avantpassats escollien una cova per aixoplugar-se feien arquitectura, quan es refugiaven de la pluja sota un arbre... també feien arquitectura. I aquests són els conceptes originals de l'arquitectura: garantir el benestar dels éssers humans.

Aquesta premissa, assegurar el benestar dels éssers humans, és variable i influeixen factors com el temps, la religió, l'estrat social, la ubicació geogràfica ...

Així, per exemple, quan Le Corbusier va realitzar l'estudi per compondre la seva Modulor *, va partir d'una alçada base de 1,75 m. com a valor mitjà però, en aplicar el sistema als EUA, la mitjana d'estatura era de 5 centímetres més (1,80 m.), per la qual cosa una "màquina d'habitar" projectada per a un francès i per a un nord-americà ni és ni ha de partir del mateix concepte perquè els seus habitants són diferents. Les seves variables externes condicionen el seu benestar. Les seves necessitats són diferents.

No necessitem defensar l'enemic amb castells, no necessitem aparentar per ascendir en l'escala social ni tampoc llums d'aranya, no tenim les presses de la postguerra per edificar ràpid i tampoc habitatges mal construïts .... Necessitem una arquitectura que cobreixi les necessitats bàsiques, volem viure en una habitació on entri el sol, en espais lluminosos i agradables, en contacte amb la natura ...

I aquesta crisi ens dóna l'oportunitat de fer-ho. Arquitectura i crisi.

*El Modulor: Sistema de mesures concebut a partir de la sèrie de Fibonacci que pretén servir com a mesura base en l'arquitectura.

Entrevista amb Eduardo Cadaval “Arquitectura en crisi”