Fent referència sobre l'article anterior (Arquitectura de tèrmits) i explorant més sobre els patrons constructius que presenta la natura, hem volgut indagar sobre els fractals i el seu paper en l'arquitectura.
Com vam veure, els tèrmits basen tot el disseny de la seva construcció per aconseguir un objectiu comú (mantenir el seu aliment a temperatura constant), i ho aconsegueixen utilitzant patrons que trobem a la natura. Però, Com aconsegueix la naturalesa optimitzar l'energia? La resposta és: utilitzant formes fractals.
Un fractal es una forma geométrica que reúne unas determinadas características que la hacen perfecta para su función. Per exemple, podríem considerar una bombolla com a forma amb la superfície mínima per a albergar un volum determinat o la ramificació dels arbres com el model òptim per aconseguir la fotosíntesi de tots els fulls o les ramificacions pulmonars com a exemple per distribuir l'aire de manera eficient ... I tot això s'aconsegueix a partir de models fractals naturals. És una forma de créixer molt efectiva ja que l'organisme només ha de repetir una regla per seguir augmentant de mida.
Un fractal no funciona de manera individual sinó que és tot el conjunt el que exerceix la funció, no tenim neu sense flocs, ni pulmons sense bronquis… La problemàtica en l'urbanisme és que la majoria de ciutats han crescut tan sobtadament que sí que poden presentar una geometria fractal però que no funcionen com a tal, i això es deu al fet que la unitat "fractálica" no s'ha plantejat bé.
Dins d'un sistema fractal ha d'haver una jerarquia fet del qual la ciutat moderna no té. Una ciutat fractal i sense jerarquia és la famosa "La ciutat genèrica" de Rem Koolhaas (conegut tant per la seva obra com pels seus escrits), una ciutat que no té identitat acord s'expandeix i s'allunya del centre.
Potser per això, quan es projecta a nivell urbà a qualsevol escala, s'ha de tenir en compte l'entorn per a conformar un conjunt continu i connex. Arquitectura i entorn
Bibliografia: Arquitectura fractal
-Revista xilena d'anatomia v16. n º2, 1998.
-La geometria fractal de la natura, 1982. Benoit Mandelbrot
-Organització del cos de la planta. La. M. González.
-La ciutat genèrica. Rem Koolhaas
-Bing Maps
-www.wikipedia.com
-www.static.betazeta.com
Muy interesante, pocas veces nos paramos a pensar en estos detalles tan complejos de la naturaleza.
De alguna manera solo la naturaleza sabe crear arquitectura. Y para acercarnos a imitarla pasará mucho tiempo.
Gracias por compartir la info
Muy buen artículo
Está bien el artículo